Activitat (5): guió tècnic d'un videoclip

En aquest cas, farem un guió tècnic senzill per a un videoclip promocional o documental. El guió tècnic (també anomenat guió de rodatge) ha de detallar les indicacions tècniques d'imatge i de so del nostre clip.

Primer de tot, crearem una taula de 6 columnes per 7 files. A la primera fila hi posarem els ítems següents: seqüència, pla, indicacions tècniques, imatge i so. 

En segon lloc, triarem el tema del videoclip, que ha de tenir una durada aproximada d'entre 30 i 45 segons. Podem triar el lloc on estudiem o treballem, el barri on vivim o qualsevol altre lloc o espai (biblioteca, club esportiu, botiga o establiment, etc.) que vulguem promocionar o sobre el qual vulguem fer un clip informatiu.

En tercer lloc, pensarem en 6 seqüències diferents que ens permetin fer aquest clip i, a més, pensarem com ha de ser cada seqüència:  quin pla ha de tenir, l'angle de la càmera, les imatges que sortiran (les quals caldrà dibuixar o esbossar en la columna de l'storyboard) i quin so tindrà (música de fons, diàlegs, veu en off...).

Finalment, un cop tinguem el guió tècnic acabat, buscarem un títol adient al nostre projecte i ja el tindrem a punt per poder filmar-lo.

Les aventures de Tadeu Jones (2012) **

Tadeu és un obrer de la construcció maldestre que somia ser arqueòleg. Per error el confonen amb un professor famós i l'envien a una expedició al Perú. Allà haurà d'utilitzar l'enginy per salvar la ciutat perduda de Paititi de l'espoli dels caçadors de tresors i demostrar que té tot el que cal per ser un veritable heroi.

Meritòria pel·lícula d'animació (amb participació catalana) estrenada l'agost passat.  

Les aventures de Tadeu Jones és un homenatge a les aventures de l'arqueòleg Indiana Jones i a tot el cinema d'aventures en general. 

Tècnicament és digna, encara que li falla el guió. Tot i així, val la pena veure-la.

Activitat (4): projecte de tràiler fals

Títol: .........................................................

Autors: .....................................................

Gènere: ...........................

Durada (aprox.): ..........  m/s

Sinopsi argumental: .......................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

Estructura: 8 seqüències

1)   ..................................................................................................

2)   ..................................................................................................

3)   ..................................................................................................

4)   ..................................................................................................

5)   ..................................................................................................

6)   ..................................................................................................

7)   ..................................................................................................

8)   ..................................................................................................

Tràilers

En el cinema, un tràiler (de l'anglès trailer) és un avançament d'una pel·lícula encara no estrenada o acabada d'estrenar. El tràiler sol presentar escenes característiques del film, amb música de fons de la mateixa pel·lícula i, de vegades, amb una veu en off. 

El nom original en anglès prové del fet que, en  un principi, els trailers eren avançaments promocionals que es projectaven a les sales de cinema després de les pel·lícules, la qual cosa els convertia en un afegit (un tràiler o remolc). Amb el temps, i com que la gent solia marxar de les sales després dels films, aquests tràilers promocionals es van desplaçar a l’inici de les projeccions.

La durada d’un tràiler sol ser breu, de pocs minuts (entre 2 i 3 com a màxim), per bé que n'hi ha de molt breus (30 segons o menys) o de molt llargs (alguns superen els 4 o 5 minuts). 

El tràiler, amb el temps, s'ha convertit en un gènere en ell mateix i ha esdevingut un petit curtmetratge, un clip del film que vol promocionar, per bé que no sempre amb l'èxit esperat. N'hi ha de ben fets, que permeten a l'espectador fer-se una idea de la pel·lícula sense desvetllar-ne les incògnites; d'altres expliquen tant la pel·lícula que, un cop vist el tràiler, ja ho hem vist tot. També hi ha tràilers ben fets de pel·lícules dolentes i a l'inrevés, tràilers dolents que causen una mala impressió d'un film que, al capdavall, està molt bé. 

Ara fa uns deu anys es van començar a fer populars, com una estratègia de màrqueting, els tràilers de les campanyes publicitàries d'intriga, on s'avançaven unes poques imatges i uns diàlegs escadussers de certs films amb mesos d'antelació i, en alguns casos, abans d'acabar-ne el rodatge. I també en els últims anys s'han fet molt populars —sobretot gràcies a Internet i als videojocs— els tràilers falsos, que contenen escenes de pel·lícules que no existeixen i sobre els quals s'han arribat a fer fins i tot festivals, com el de Sitges (Teaserland). 

La finalitat d'un tràiler fals és promocionar una pel·lícula no filmada per manca de diners (amb l'esperança que la popularitat del tràiler permeti produir-la en un futur), o bé fer un nou muntatge d'un film ja estrenat, o bé simular seqüeles de pel·lícules famoses, o bé crear un petit curt amb una intenció paròdica o d'homenatge.

Webs sobre tràilers

http://www.filmaffinity.com/es/trailers.php (tràilers en diverses llengües)

http://trailersencatala.com/ (tràilers en català)

http://www.elmulticine.com/trailers.php (tràilers en castellà)

http://www.elseptimoarte.net/falsos-trailers-falsos-7045.html (tràilers falsos)

Activitat (3): els plans cinematogràfics

Agafa una pel·lícula a l'atzar —per exemple Codi font  [Source Code] (2011)— i busca, durant els primers quinze o vint minuts, diferents tipus de plans, com ara:

a) Gran pla general
b) Pla general
c) Pla sencer
d) Pla mig
e) Primer pla
f) Pla de detall

Després fixa't en quina finalitat tenen aquests plans (què volen mostrar i per què). Llavors comenceràs a entendre que, en cinema, l'ús dels diferents plans no és (no pot ser) mai gratuït.

Filmets 2012 a Badalona

Com cada any, a mitjan novembre, Badalona es vesteix de gala per als cinèfils. Se celebra el festival internacional de curtmetratge i vídeo FILMETS, que enguany arriba a la 48a edició. Tot i els temps de crisi, la participació ha estat molt alta: l'organització ha rebut uns tres mil curtmetratges, dels quals se n'han seleccionat més de dos-cents. Si l'any passat, el país convidat era el Quebec, aquest 2012 és Corea del Sud. Seran deu dies per descobrir nous talents, revisitar algun flmet antic i anar a la caça de les petites joies, que sempre solen aparèixer quan menys t'ho esperes.

Cinema i literatura: els escriptors

El nostre amic Pol Turmeda, un veritable tastaolletes, ens ha donat permís per enriquir el nostre (modest) espai virtual amb una entrada del seu bloc, del dia 1 de març del 2009, i que reproduïm a continuació. Diu així:

La relació entre cinema i literatura és un tema apassionant... Deixant de banda les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries (la majoria inferiors a l'original), m'interessen sobretot aquells films que s'aproximen a la figura i a la vida dels (grans) escriptors. Són els biopics (o films biogràfics).

Vet aquí una petita llista de films interessants:

El carter i Pablo Neruda (Il postino) (1994). Director: Michael Radford. Intèrprets: Philippe Noiret, Massimo Troisi, Maria Grazia Cucinotta. Durada: 111 m.                                                 

Basada en una novel·la curta d'Antonio Skármeta titulada Ardiente paciencia (1985), la pel·lícula fa un retrat tendre del poeta Pablo Neruda, que viu exiliat en una illa del Mediterrani, i d'un humil pescador que li farà de carter. Dos personatges, dos mons allunyats que convergeixen gràcies al poder de la paraula de l'un i a la força vital de l'altre. 

Shakespeare enamorat (Shakespeare in love) (1998). Director: John Madden. Intèrprets: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Colin Firth, Ben Affleck. Durada: 123 m. 

Any 1593. William Shakespeare passa per un moment de crisi i de bloqueig. El fet de conèixer Lady Viola, una jove aristòcrata rebel i interessada pel teatre, li retornarà la inspiració... Film ensucrat i tou que, malgrat tot, resulta interessant per l'ambientació i per les escenes que recreen el teatre a l'època elisabetiana.

A la recerca d'en Forrester (Finding Forrester) (2000). Director: Gus Van Sant. Intèrprets: Sean Connery, Rob Brown, Fred Murray Abraham, Anna Paquin. Durada: 136 m.

El film tracta de la relació entre un noi humil i amant del bàsquet que vol passar desapercebut (Jamal Wallace) i l'escriptor William Forrester, que viu apartat del món. El personatge de l'escriptor està inspirat en la figura del novel·lista nord-americà J.D. Salinger.

Les hores (The Hours) (2002). Director: Stephen Daldry. Intèrprets: Meryl Streep, Julianne Moore, Nicole Kidman, Ed Harris, Toni Collette, Claire Danes. Durada: 114 m.

Història de 3 dones que busquen el sentit a la vida. 3 dones d'èpoques i llocs diferents, una de les quals és Virginia Woolf durant el procés d'escriptura de la novel·la Mrs Dalloway. Un film amb 3 històries que s'entrecreuen de manera sorprenent.

El secret dels germans Grimm (The Brothers Grimm) (2005). Director: Terry Gilliam. Intèrprets: Matt Damon, Heath Ledger, Peter Stormare, Lena Headey, Monica Bellucci i Jonathan Pryce. Durada: 118 m.

A l'Alemanya ocupada pels francesos, els escriptors de contes Wilhelm i Jacob Grimm viuen d'estafar els pagesos gràcies als diners que obtenen simulant que derroten monstres i fan exorcismes. Les autoritats descobreixen els seus tripijocs i els obliguen a aclarir un cas real: la desaparició de les noies del poble de Marbaden. Es tracta d'un film fantàstic i curiós, amb punts surrealistes, dirigit per Terry Gilliam, exmembre de Monty Python.

Truman Capote (Capote) (2005). Director: Bennet Miller. Intèrprets: Philip Seymour Hoffman, Catherine Keener, Clifton Collins Jr., Chris Cooper, Bruce Greenwood. Durada: 110 m.

No és cap biografia de Capote. El film retrata els anys 1959-65 i la manera com l'escriptor viu els fets que el conduiran a escriure A sang freda (In Cold Blood). Pel·lícula lenta, continguda... i amb una gran interpretació de Philip Seymour Hoffman fent de Truman Capote, amb la qual va guanyar l'Oscar.

Activitat (2): El viatge a la lluna

L'activitat consisteix a revisitar un veritable clàssic. Has de veure la pel·lícula muda El viatge a la lluna (Le voyage dans la lune), dirigida per Georges Méliès el 1902.

          a)  Redacta, en unes 5 o 6 línies, un resum de l'argument del film.  

          b)  La imatge de la cara de la lluna ha estat imitada molts cops en la cultura popular (videoclips, episodis de sèries de TV, dibuixos animats, portades de CD, etc.). Ets capaç de recordar-ne algun exemple? Explica’l.

Shelter (2010) **

Una psiquiatra forense (Julianne Moore), que es dedica a estudiar els casos de personalitat múltiple, descobreix que totes les personalitats d'un dels seus pacients (Jonathan Rhys Meyers) corresponen a individus que han estat brutalment assassinats. Arribarà un punt en què haurà d'admetre que hi ha alguna cosa estranya a la qual no troba una resposta lògica... El film (estrenat a Espanya amb el títol de La sombra de los otros) es pot considerar un exemple de thriller que acaba derivant cap al vessant sobrenatural, subgènere tan de moda en els últims anys. La pel·lícula és del mateix productor que The Ring (2002) i del guionista d'Identity (2003). És visualment força atractiva, però sense força narrativa, a estones fins i tot avorrida, i amb una sensació de déjà vu pel que fa a la història —recorda molts altres films del mateix estil, com Fallen (1998) o Dorothy Mills (2008), entre d'altres—. El més destacat, sens dubte, és la interpretació de Jonathan Rhys Meyers, capaç de dotar el seu personatge d'un aspecte tan inquietant que fa posar els pèls de punta.

Activitat (1): anàlisi d'una pel·lícula muda

      1.  Veure una pel·lícula muda. Pots triar-ne una entre les següents:

        ·         The Fireman  (1916) – Charlie Chaplin

        ·         Easy Street  (1917) – Charlie Chaplin

        ·         Shoulder Arms  (1918) – Charlie Chaplin

        ·         The Scarecrow  (1920) – Buster Keaton

        ·         Cops (1922) – Buster Keaton

      

2.  Fes-ne un resum de l’argument. 
              
3.  Explica com són les actuacions dels personatges principals. Fixa’t sobretot en els aspectes següents:  

                      
·    Els gestos de cada personatge.  
                     
·    El maquillatge. Explica com és.                                                                                                         

4.  Explica la raó per la qual els moviments dels actors són tan exagerats.

Arbitrage (2012) ***

Aquest film acabat d'estrenar (titulat Arbitrage en la versió original i El fraude en l'espanyola) enceta un nou (sub)gènere molt adequat per al moment actual: el thriller financer. Richard Gere, als seus 62 anys, fa una magnífica interpretació d'un home de negocis americà que es veu abocat a un dilema difícil, i que haurà de triar entre salvar la pell o salvar el món (familiar i financer) que ha construït al llarg d'una vida. El film té uns bons secundaris (Susan Sarandon en el paper d'esposa i Tim Roth fent de policia desmanegat) i una bona història que no es fa pesada al llarg de l'hora i tres quarts que dura. És una pel·lícula entretinguda i que fa pensar, però no és cap obra mestra. Està bé i prou, que ja és molt en els temps que vivim.

Posa't a prova

1.   Quin any els germans Lumière van fer una projecció pública de les seves filmacions?

2.  Quin nom rep el conjunt de diàlegs que han de dir els actors en un film?

3.   Què és l’storyboard? 

4.  Quant de temps pot durar un curtmetratge? 

5.  Quin nom reben les pel·lícules de baix pressupost?

6.   Quin director és conegut popularment com el “pitjor de tots els temps”?

7.   Què és un pla americà?

8.   Què és el soundtrack?

9.   Qui va dirigir l’any 1939 el film La Diligència (Stagecoach)?

10.   Quin director ha estat considerat "el mestre del suspens"?

Respostes (arrossega el cursor):

1. El 1895.  2. Guió. 3. Un guió gràfic que es fa servir per definir las seqüències, els gestos i les posicions dels actors abans de filmar-les.  4. Menys de 30 minuts.  5. Classe B o sèrie B.  6. Ed Wood.  7. El que mostra la figura humana tallada a l’alçada dels genolls.  8. La banda sonora original (BSO) d’un film, que inclou els diàlegs, els sons i la música.  9. John Ford.  10. Alfred Hitchcock.        

Plans (americans) per a la història