El mot cinema prové de κινή (kiné), que significa «moviment», i de γραφóς (grafós), que vol dir «dibuix» o «imatge». Amb aquest terme es volia definir el concepte d'imatge en moviment, que és l'essència del cinema. Però allò que va néixer com una tècnica, aviat es va convertir en un art (el setè art) que, amb el pas del temps, s'ha anat diversificant (en gèneres i subgèneres), ha crescut i s'ha desenvolupat, en part gràcies a la tecnologia, i també, cal reconèixer-ho, s'ha anat pervertint. Avui dia, de tot se'n diu cinema. Per això és tan important no perdre el sentit crític. És l'única manera de saber si allò que veiem és cinema... o no ho és.
