Pla de detall

El pla de detall (o primeríssim pla) es fa servir per destacar un element que, en un pla diferent, passaria desaparcebut, però que el director vol posar en primer terme. Té un efecte dramàtic, de suspens, d'anticipació, etc., i és molt freqüent en els gèneres policíac i de misteri, de terror, el thriller... 

Activitat (4): projecte de tràiler fals

Títol: .........................................................

Autors: .....................................................

Gènere: ...........................

Durada (aprox.): ..........  m/s

Sinopsi argumental: .......................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

Estructura: 8 seqüències

1)   ..................................................................................................

2)   ..................................................................................................

3)   ..................................................................................................

4)   ..................................................................................................

5)   ..................................................................................................

6)   ..................................................................................................

7)   ..................................................................................................

8)   ..................................................................................................

Tràilers

En el cinema, un tràiler (de l'anglès trailer) és un avançament d'una pel·lícula encara no estrenada o acabada d'estrenar. El tràiler sol presentar escenes característiques del film, amb música de fons de la mateixa pel·lícula i, de vegades, amb una veu en off. 

El nom original en anglès prové del fet que, en  un principi, els trailers eren avançaments promocionals que es projectaven a les sales de cinema després de les pel·lícules, la qual cosa els convertia en un afegit (un tràiler o remolc). Amb el temps, i com que la gent solia marxar de les sales després dels films, aquests tràilers promocionals es van desplaçar a l’inici de les projeccions.

La durada d’un tràiler sol ser breu, de pocs minuts (entre 2 i 3 com a màxim), per bé que n'hi ha de molt breus (30 segons o menys) o de molt llargs (alguns superen els 4 o 5 minuts). 

El tràiler, amb el temps, s'ha convertit en un gènere en ell mateix i ha esdevingut un petit curtmetratge, un clip del film que vol promocionar, per bé que no sempre amb l'èxit esperat. N'hi ha de ben fets, que permeten a l'espectador fer-se una idea de la pel·lícula sense desvetllar-ne les incògnites; d'altres expliquen tant la pel·lícula que, un cop vist el tràiler, ja ho hem vist tot. També hi ha tràilers ben fets de pel·lícules dolentes i a l'inrevés, tràilers dolents que causen una mala impressió d'un film que, al capdavall, està molt bé. 

Ara fa uns deu anys es van començar a fer populars, com una estratègia de màrqueting, els tràilers de les campanyes publicitàries d'intriga, on s'avançaven unes poques imatges i uns diàlegs escadussers de certs films amb mesos d'antelació i, en alguns casos, abans d'acabar-ne el rodatge. I també en els últims anys s'han fet molt populars —sobretot gràcies a Internet i als videojocs— els tràilers falsos, que contenen escenes de pel·lícules que no existeixen i sobre els quals s'han arribat a fer fins i tot festivals, com el de Sitges (Teaserland). 

La finalitat d'un tràiler fals és promocionar una pel·lícula no filmada per manca de diners (amb l'esperança que la popularitat del tràiler permeti produir-la en un futur), o bé fer un nou muntatge d'un film ja estrenat, o bé simular seqüeles de pel·lícules famoses, o bé crear un petit curt amb una intenció paròdica o d'homenatge.

Webs sobre tràilers

http://www.filmaffinity.com/es/trailers.php (tràilers en diverses llengües)

http://trailersencatala.com/ (tràilers en català)

http://www.elmulticine.com/trailers.php (tràilers en castellà)

http://www.elseptimoarte.net/falsos-trailers-falsos-7045.html (tràilers falsos)

Acció!

El mot cinema prové de κινή (kiné), que significa «moviment», i de γραφóς (grafós), que vol dir «dibuix» o «imatge». Amb aquest terme es volia definir el concepte d'imatge en moviment, que és l'essència del cinema. Però allò que va néixer com una tècnica, aviat es va convertir en un art (el setè art) que, amb el pas del temps, s'ha anat diversificant (en gèneres i subgèneres), ha crescut i s'ha desenvolupat, en part gràcies a la tecnologia, i també, cal reconèixer-ho, s'ha anat pervertint. Avui dia, de tot se'n diu cinema. Per això és tan important no perdre el sentit crític. És l'única manera de saber si allò que veiem és cinema... o no ho és.