El gran pla general mostra un paisatge o escenari (de vegades també una multitud) i té una finalitat descriptiva. No pretén centrar-se en els personatges, sinó en l'entorn i el context.
15 de maig del 2016
13 de maig del 2016
Pla general
El pla general ens ofereix una visió de l'entorn i dels personatges. Te la funció d'informar-nos del lloc i de les condicions en què es desenvolupa l'acció. Se sol utilitzar al començament d'una seqüència narrativa.
5 de març del 2016
Una pastisseria a Tòquio (2015) ***
Als cinemes Texas de Barcelona, hem pogut assistir a
la projecció d'una pel·lícula japonesa de Naomi Kawase (basada en la novel·la
de Durian Sukegawa) titulada AN (d'Anko, que és la pasta de mongetes
vermelles amb què es fan els populars pastissets doraiakis).
La pel·lícula es basa en una novel·la de Durian Sukegawa adaptada per la mateixa Naoemi Kawase. La traducció del títol en català (Una pastisseria Tòquio) és enganyosa, perquè en realitat l'aliment culinari només és un pretext i la "pastisseria"és sobretot un espai simbòlic.
En
realitat AN és un film introspectiu i
intimista on passen ben poques coses, però on, al mateix temps, trobem uns
personatges que s’enfronten a problemes importants, tot i que no els
exterioritzen, perquè els costa comunicar-se. Tres generacions diferents (una
dona gran, un home de mitjana edat i una adolescent), tres personatges
solitaris, incompresos, marginats, que han d’afrontar l’experiència de viure i
de sobreviure en un món que no els vol o que els ignora.
A partir de l’anècdota
de l’elaboració de la pasta dels doraiakis, el film se submergeix en el dia a
dia dels tres protagonistes i, com qui no vol la cosa, va tocant temes com la
vellesa, la malaltia, la postguerra, la dignificació del treball ben fet, la
pèrdua de les tradicions en un món modern, els joves i el seu futur, etc.
El
film és de narració lenta i la tècnica és gairebé la d’un film amateur (una
càmera, molts primers plans, els silencis i els diàlegs dels personatges per
davant de l’acció…), però rere aquesta aparent manera de filmar quasi domèstica
s’hi amaga una pel·lícula profunda que ens explica molt més del Japó actual del
que aparentment sembla.
AN (o Una pastisseria a Tòquio) és
un film delicat i sensible, no apte per als amants de les pel·lícules made in Hollywood ni per
aquells que busquin acció o un simple entreteniment per passar la tarda. És
cinema japonès contemporani en estat pur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)